Durant el primer terç del segle XX, el creixement urbà i demogràfic s’inicià amb l’obertura de la Rambla Modolell i el seu eixample (1924), la barriada del Sagrat Cor (1924) i les urbanitzacions de la Plana Padrosa i de Can Freixes. Posteriorment, l’any 1918, es fundaria la societat l’Ateneu.

Les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931 van capgirar el panorama polític de l’estat espanyol, amb el canvi de monarquia a república. Sant Just Desvern, que aleshores tenia 2.400 habitants, va constituir el nou consistori presidit per Daniel Cardona i Civit. Durant la Guerra Civil, la violència de la rereguarda va ser mínima a Sant Just Desvern gràcies a la intervenció de les autoritats i el veïnat, que va formar patrulles armades per fer front a atacs forasters. El capítol més fosc de la Guerra Civil a Sant Just va ser el bombardeig del 8 d’octubre de 1938 a mans de l’aviació italiana que, de tornada de Barcelona, va deixar caure sis bombes a la carretera, provocant ferits i causant danys a cal Manco i Cal Masclans.

Després de la Guerra Civil, es planificà la urbanització de la Miranda (1946) i, durant les dècades dels 50/60, té lloc la construcció dels pisos del carrer Nord i de la Roqueta (barri Sud). Posteriorment es realitza la urbanització de Bellsoleig i s’edifiquen habitatges al sector del polígon de Sant Joan-Sant Just. Aquest creixement va ser paral·lel a la instal·lació de les primeres indústries, com la fàbrica de ciment Sanson. Amb la construcció dels dos polígons industrials del Pont Reixat i del Sud-oest, culmina la transformació del poble, que passa del caràcter agrícola a principis de segle al terme residencial i industrial de l’actualitat.

A finals del segle XX, Sant Just Desvern adquireix una clara vocació comarcal i metropolitana, que destaca no només per la seva qualitat de vida, sinó també per la implantació de nous serveis, activitats empresarials multinacionals, petites i mitjanes empreses, etc.