Actuacions municipals i recomanacions

La presencia de plagues urbanes està lligada a aspectes com la densitat demogràfica, l’activitat humana i econòmica, la generació de residus sòlids, l’abocament d’aigües residuals i el tipus de construcció dels edificis.

La superfície urbanística de Sant Just és gran i això fa que també ho sigui la xarxa de clavegueram.

La plagues que es troben a Sant Just Desvern estan estretament lligades a aquesta xarxa que actua de “cau” tant per a la rata de claveguera (té incidència durant tot l’any) com la panerola americana (té incidència durant la primavera i l’estiu, quan l’augment de la temperatura afavoreix la seva procreació).

L’Ajuntament de Sant Just Desvern manté un dispositiu de control de plagues urbanes a la via pública, a la xarxa de clavegueram i als edificis de titularitat municipal, durant tot l’any.

Aquest dispositiu es basa en els principis de minimització dels riscos per a la salut de les persones i la disminució de l’impacte sobre el medi. Inclou la prevenció de l’aparició de plagues amb un pla de vigilància i inspecció continuats en zones que puguin ser focus, així com un protocol per actuar quan se’n detecta la presència.

Un punt clau per a l’èxit de les actuacions és la col·laboració de tots els agents implicats en el seu desenvolupament: tant altres organismes de l’Administració pública com la pròpia ciutadania. El bon manteniment dels immobles de propietats privades contribueix al fet que les plagues no s’estableixin ni proliferin.

Un altre aspecte en el qual s’intervé des de l’Ajuntament és en el control dels solars sense edificar i dels patis abandonats. La proliferació de vegetació i la presència de restes orgàniques fan que rosegadors/es i insectes trobin un hàbitat idoni per viure i reproduir-se. És per això que des de l’Administració es vetlla perquè les persones propietàries mantinguin els patis i els solars en condicions higièniques.

Per evitar la proliferació de rosegadors/es i d’altres plagues a la via pública, l’Ajuntament de Sant Just Desvern té contractada permanentment una empresa externa que porta a terme tasques de control i prevenció. Aquesta empresa realitza els tractaments trimestrals de desratització, desinsectació i desinfecció (DDD) als espais i edificis de titularitat pública, així com a la xarxa de clavegueram i a la via pública.

A banda dels controls rutinaris, sempre que es rep una queixa de la ciutadania per la presència de rates o d’altres plagues a la via pública, es fa una inspecció de la zona i , si cal, es reforça amb el tractament que sigui més adient, ràpid i que tingui menys impacte ambiental.

Què és pot fer a nivell particular i quins consells es recomanen?

1. Què s’ha de fer quan es detecta una plaga a la via pública?
Contactar amb l’Ajuntament per informar de la incidència.

2.Com?
A través del telèfon 93 480 48 00 (Servei de Salut Pública), instància o línia 900.

3.Què s’ha de fer quan la plaga es troba dins un domicili, una comunitat de veïns o una propietat privada?
Primer cal determinar quin tipus de plaga és, ja que d’això dependran el tractament i les actuacions posteriors. Per exemple: algunes paneroles poden venir del clavegueram, però d’altres només viuen en pisos, locals i zones comunitàries.

Després , cal detectar els punts d’entrada i proliferació de la plaga i conèixer l’abast del problema. S’hauran de revisar a fons la finca (habitatges, locals, zona de comptadors, pàrquing, etc.) i les diferents estructures (canonades i escomeses de connexió al clavegueram, desguassos, cambres sanitàries, parets, terres, etc. ).
Per últim, s’ha de planificar el tractament, que pot incloure l’ús de productes biocides i la posada en pràctica de mesures preventives i/o correctores.

Rosegadors/es a les zones enjardinades

Mètodes de prevenció/recomanacions

· Els/les rosegadors/es proliferen quan tenen a la seva disposició refugi i aliment.
  ⇒ Si controlem la disponibilitat d’aquests factors ,podem controlar la població.

· Les palmeres sense podar afavoreixen el seu refugi.
  ⇒ Recordeu podar les palmeres.

· Les tanques amples i espesses impedeixen que es puguin retirar els residus del seu interior.
  ⇒ Fer un bon manteniment de les tanques i no oblidar el gruix amb una mesura adequada.

· Les plantes aromàtiques generen una especial atracció als/les rosegadors/es.
  ⇒ Evitar la gran producció de plantes aromàtiques.

· Els residus que queden a les papereres sense tapar i el seu contingut, si no es recullen diàriament, afavoreixen la proliferació de rates.
  ⇒ Tapeu bé les papereres i recordeu recollir els residus diàriament.

· Les enfiladisses protegeixen els/les rosegadors/es i amaguen els residus orgànics que poden caure en aquesta zona impedint la seva retirada.
  ⇒ Evitar la gran producció de plantes enfiladisses.

· Els arbres fruiters són una font d ’aliments disponibles per a les rates.
  ⇒ Si retireu els fruits (dàtils, olives, etc…), controlarem la quantitat d’aliment disponible.

· Els fruits caiguts són focus de menjar i afavoreixen que tinguin més temps per a la seva reproducció.
  ⇒ Recolliu el fruits caiguts.

· Els cúmuls de restes orgànics són un excel·lent refugi per a les rates.
  ⇒ Recolliu les restes orgàniques.

· Si els cúmuls de vegetació són molt densos, impedeixen la detecció i tractament de rosegadors/es.
  ⇒ Procurar que els cúmuls de vegetacions no siguin densos.

Manteniment de les arquetes netes de paneroles

Amb la arribada de les altes temperatures , els insectes es tornen més actius i per aquest motiu cal prendre algunes precaucions per evitar molèsties .

Les paneroles vermelles (Periplaneta americana) i negres (Blatta orientalis) necessiten obscuritat i humitat per reproduir-se, com en el cas de les clavegueres.

L’Ajuntament les tracta periòdicament, però, en les propietats particulars també hi ha llocs òptims per reproduir-se.

Consells i informació pràctica:

· Segellar les esquerdes i buits que poden existir en banys i cuines.
· Buidar freqüentment les galledes d’escombraries .
· Insistir en la neteja de les restes d’aliments.
· Fer tractaments a les arquetes .
· Fer registres de sanejament: a les càmeres de ventilació i als desguassos dels patis per evitar que quedin secs (que siguin tipus sifònic).
· Revisar les connexions de les mànegues d’electrodomèstics com rentadores i rentavaixelles amb els baixants, per tal que aquests siguin hermètics.
· Revisar el bon estat de les connexions dels safareigs i vàters que no tinguin forats o escletxes.
· En els garatges comunitaris fer inspeccions : a les reixetes de recollida d’aigua i a les arquetes d’acumulació i bombament.

Plaga del Bernat Marró Marbrejat 

L’any 2016, es va detectar a Catalunya una plaga del Bernat Marró Marbrejat (Halyomorpha halys). Fins al 2020, la plaga era localitzada principalment a l’entorn urbà, però a l’estiu, es va trobar en diferents parcel·les de cultius de fruita dolça, fruita seca i horta, la qual cosa representa un risc molt elevat per a aquests conreus.

A la tardor, el Bernat busca refugi als edificis urbans i construccions diverses. Tot i que no representa cap risc per a les persones ni els animals, atesa la molèstia que genera aquesta plaga en els domicilis, l’Ajuntament agraeix la col·laboració ciutadana per destruir els insectes capturats. Això ajudarà a controlar-ne les poblacions i beneficiarà la sanitat dels conreus, arbres i jardins. Aquests insectes es poden capturar amb un aspirador o escombrant-los a primera hora del matí o a darrera hora del dia, ja que en aquests moments es mouen més lentament perquè la temperatura ambiental és més baixa. Un cop capturats, es poden submergir en aigua i sabó o, simplement, deixar-los dins d’una bossa exposada al sol.

No és recomanable l’ús de productes insecticides. I en cas d’identificar focus importants de la plaga, es demana que ho poseu en coneixement del servei de Salut Pública de l’Ajuntament per prendre accions de control i eliminació.

Més informació: agricultura.gencat.cat

El mosquit tigre és una espècie que no diposita mai els ous en aigües en moviment, com rius i rieres, ni en superfícies i/o volums d’aigua grans (més de 200 l) com els estanys. En el seu origen, dipositaven els ous en els forats dels arbres que en ploure s’omplien d’aigua; tot i això, aquesta espècie s’ha adaptat perfectament al medi urbà i, actualment, fa l’oviposició a l’interior de qualsevol envàs que contingui aigua, per exemple: pneumàtics, gerros, llaunes de beguda, cendrers, joguines, bidons, galledes, pots, platets de sota testos, etc. En definitiva, en qualsevol lloc de petites dimensions que contingui aigua durant un mínim de 10 dies.

Els punts de cria, a més de trobar-se en cases habitades, es troben sovint en terrenys o cases abandonades, deshabitades temporalment o segones residències, ja que és en aquests indrets on acostuma a haver recipients descuidats que contenen aigua de pluja. També es poden localitzar punts de cria a la via pública, com ara: embornals, fonts, residus, magatzems municipals, etc.

L’Ajuntament disposa d’un servei de control de mosquits a tot el terme municipal de Sant Just Desvern, contractat amb el Servei de Control de Mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat. L’àrea tractada representa aproximadament unes 25.000 hectàrees de les quals 9.000 es troben en el delta del riu. En aquesta zona conformada per l’activitat del Llobregat coexisteixen zones turístiques, agrícoles i naturals que obliguen a un control de mosquits complex i especialitzat.

El control que es realitza es basa en mètodes de lluita integrada que, al mateix temps que aconsegueixen la màxima eficàcia, tenen un efecte mínim sobre el medi ambient. El concepte de lluita integrada inclou i combina en un mateix àmbit tots els recursos de lluita contra els mosquits: la lluita química, les modificacions físiques del medi, la lluita biològiques i les accions culturals.

Periòdicament es fa el tractament dels embornals i de les zones de risc per acumulació d’aigua o per excés de vegetació. S’atenen les demandes puntuals de la ciutadania. I es fan documents informatius i campanyes preventives i de sensibilització

Mesures preventives generals

• Cal buidar i posar sota cobert tots els objectes i contenidors en els quals es pugui acumular aigua (gerros, galledes, cendrers, joguines, plats d’animals domèstics, plats sota els testos, etc.), i evitar la seva inundació, per exemple, invertint-los. En el cas d’elements fixos i objectes que no es puguin retirar, s’han de revisar atentament almenys dos cops per setmana i eliminar qualsevol cúmul d’aigua, netejant els recipients i evitant que es tornin a omplir. En els cas dels plats de testos, quan aquests no puguin retirar-se, cal mantenir-los secs. Els pneumàtics s’han de mantenir secs i sota cobert.

• En els casos en què es consideri imprescindible tenir algun tipus de recipient amb aigua i a l’exterior, cal que aquests es mantinguin tapats, mitjançant una tapa o una tela mosquitera prima (malla de 2 mm de mida màxima). En recipients destapats (per exemple, bevedors per a animals), cal que l’aigua es renovi dos cops per setmana, com a mínim.

• Les canaleres de recol·lecció d’aigües de les teulades han de mantenir-se netes de restes vegetals. Així mateix, s’ha de fer el manteniment dels embornals dels patis.

• Cal evitar els forats i les depressions del terra on es pugui acumular aigua, així com l’acumulació d’aigua als forats dels arbres (dessecant-los o col·locant-hi algun material inert que tapi el forat, com la sorra, per evitar que hi entri l’aigua).

• En el cas concret de les basses o les piscines, cal actuar de manera que l’aigua que continguin no esdevingui un focus de cria de mosquits. Quan estiguin buides, s’han de mantenir completament eixutes. En el cas de piscines plenes d’aigua, aquestes han d’estar tapades o en condicions higienicosanitàries mitjançant els tractaments de l’aigua adients per evitar la proliferació de larves de mosquits. Les basses o els estanys han d’estar també en condicions que no suposin focus de cria per a aquests mosquits.

Mesures preventives específiques en determinats espais públics:

• Cementiris: cal que tots els recipients contenidors de flors o objectes ornamentals impedeixin l’acumulació d’aigua lliure accessible als mosquits. Es pot mantenir la humitat, per exemple, mitjançant esponges, fibres absorbents o gels hidropònics, foradant els recipients per la base, o bé introduint sorra o altres materials, com ara perlita, que permetin la presència d’aigua, però la facin inaccessible als mosquits. Es pot optar també per l’ús de flors artificials o l’ús de testos amb plantes naturals.

• Escoles i altres equipaments: els elements de joc no han de tenir aigua estancada, especialment en èpoques de vacances, que és quan hi pot romandre més temps. En cas que hi hagi pneumàtics destinats als jocs, aquests han de mantenir-se secs, preferentment mitjançant perforació o bé col·locant-los semienterrats en posició vertical.

• Horts, solars i finques en desús: cal mantenir aquests espais lliures de possibles focus de cria de mosquits, amb especial atenció a la brossa, les eines de treball i els elements de mobiliari abandonats. En cas que hi hagi dipòsits d’aigua, s’han de mantenir tapats o coberts amb tela mosquitera.

• Determinades activitats comercials i industrials (centres de jardineria, circuits de karts i minimotos, clubs nàutics, instal·lacions d’hibernació de barques, instal·lacions agrícoles i ramaderes, etc.), que disposin de punts d’acumulació d’aigua, per a l’ús de pneumàtics o altres elements de risc: cal una vigilància periòdica dels punts de risc per evitar la proliferació dels mosquits. En aquests àmbits, el control dels possibles focus de cria de mosquits ha d’incorporar-se als plans interns de seguretat i higiene de les empreses.

• Centres que emmagatzemen i manipulen pneumàtics fora d’ús (PFU) i deixalleries: cal mantenir la perifèria de les zones d’emmagatzematge de pneumàtics usats i de deixalles lliures de vegetació i d’objectes que puguin acumular aigua i afavorir la cria del mosquit tigre. L’apilament dels pneumàtics usats s’ha de fer en columnes verticals i s’han de cobrir amb lones sempre que sigui possible. A més, cal garantir una bona rotació dels pneumàtics i prioritzar la destrucció ràpida dels pneumàtics provinents de zones afectades, i la trituració dels PFU al més aviat possible.

• Circuits de reg i embornals: les tasques de manteniment i gestió d’espais públics han de tenir en compte els circuits de reg per tal d’evitar que s’entollin en determinats espais, així com la neteja d’embornals de manera que aquests no puguin esdevenir focus de proliferació de mosquits per l’acumulació de matèria orgànica (fulles) i aigua.

• Masses d’aigua en parcs i jardins: les tasques de manteniment de llacs, estanys o masses d’aigua de parcs i jardins han de tenir en compte de no deixar les instal·lacions sense cap tipus de recirculació d’aigua o amb uns nivells que permetin l’establiment de mosquits.

Avisos: al telèfon de l’Ajuntament, instància, línia 900. Al Consell Comarcal del Baix Llobregat.
https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/m/mosquit-tigre/

Algunes aus, sobretot els coloms, han trobat en les ciutats una alternativa al seu medi natural: poden niar i refugiar-se en les edificacions i obtenen aliment amb facilitat. Les aus urbanes poden ocasionar problemes de salut, urbanístics, especialment als edificis, i originar diferents molèsties, principalment d’higiene.

Per mirar de conciliar l’existència de coloms a la ciutat amb l’assegurament de la salubritat pública, es recomanen les següents mesures:

•Aplicació de mesures dissuasives als diferents edificis que presenten mancances estructurals i que són aprofitades per les aus per aixoplugar-se i niar.
•Neteja a fons dels espais ocupats pels coloms, on l’acumulació de colomassa i d’altres restes és important. I, si s’escau, retirada sanitària dels nius que hi puguin haver.
•Possible captura selectiva i eliminació d’exemplars un cop s’hagin pres les mesures pertinents. •Prohibició de donar de menjar als coloms als carrers del municipi.
•Si s’escau, contracte amb una empresa especialitzada en control d’aus urbanes per poder dur a terme el servei. 

La prevenció i el control de la legionel·losi és un dels objectius de salut pública dins de l’estratègia de lluita contra les malalties infeccioses emergents. És una malaltia que afecta les vies respiratòries i que en els casos més greus es presenta com una pneumònia. Pot arribar a ser molt greu i, fins i tot, provocar la mort.

És un bacteri ambiental i es troba molt estès a la natura: en llacs, rius i estanys. Del medi natural pot passar a colonitzar els sistemes d’aigua calenta i freda dels edificis o altres sistemes que necessiten aigua per funcionar i, si troba les condicions que afavoreixen el seu creixement (temperatura, nutrients en aigua estancada, etc.) comença a multiplicar-se. Si la instal·lació disposa de sistemes productors d’aerosols, aquestes microgotes d’aigua poden contenir  legionel·la i convertir-se en focus d’infecció per a les persones que les inhalin i desenvolupar una legionel·losi.

Les competències municipals en matèria de prevenció i control de legionel·losi es poden dividir en dos àmbits: com a titulars d’instal·lacions, (l’Ajuntament té les mateixes obligacions que les empreses que tenen instal·lacions de risc) i com  a administració competent en les activitats de control (funció inspectora de les instal·lacions de baix risc i de col·laboració amb el Departament de Salut de la Generalitat en cas de brot epidèmic).

L’Ajuntament assumeix aquesta responsabilitat mitjançant:

• El compliment dels programes d’autocontrol (manteniment, neteja i desinfecció) basats en el sistema d’anàlisi de perills i punts de control crític per a la prevenció de la legionel·losi en les instal·lacions de titularitat municipal.
• El manteniment i el control del cens d’empreses amb torres de refrigeració i condensadors de vapor
• La funció inspectora de les instal·lacions de baix risc: instal·lacions d’ús col·lectiu que acumulin aigua freda per al seu funcionament i produeixin aerosols, com ara les fonts ornamentals.
• La col·laboració amb el Departament de Salut de la Generalitat en la investigació dels possibles brots epidèmics.

L’ Agència de Salut Pública de Catalunya duu a  terme les inspeccions de les instal·lacions d’alt risc (control sanitari), la vigilància sanitària i la gestió dels possibles brots epidèmics al municipi.

Normativa específica:

Reial decret 865/2003, de 4 de juliol, pel qual s’estableixen els criteris higienicosanitaris per a la prevenció i control de la legionel·losi.

Decret 352/2004, de 27 de juliol, pel qual s’estableixen les condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi. 

Per mirar de conciliar l’existència de coloms a la ciutat amb l’assegurament de la salubritat pública, es recomanen les següents mesures:

•Aplicació de mesures dissuasives als diferents edificis que presenten mancances estructurals i que són aprofitades per les aus per aixoplugar-se i niar.
•Neteja a fons dels espais ocupats pels coloms, on l’acumulació de colomassa i d’altres restes és important. I, si s’escau, retirada sanitària dels nius que hi puguin haver.
•Possible captura selectiva i eliminació d’exemplars un cop s’hagin pres les mesures pertinents. •Prohibició de donar de menjar als coloms als carrers del municipi.
•Si s’escau, contracte amb una empresa especialitzada en control d’aus urbanes per poder dur a terme el servei. 

L’aigua és un bé natural, comú i indispensable per a la vida: és necessària per a la supervivència i bàsica per a la millora de la salut i la qualitat de vida de les persones. És un factor essencial en tots els sectors per al desenvolupament econòmic i social. Alhora, l’aigua és un bé escàs que no s’ha de malgastar i del qual s’ha de tenir cura per poder garantir-ne la qualitat.

L’aigua pot actuar com una font important de difusió de malalties si no arriba al consumidor final amb la garantia sanitària suficient. Pot ocasionar malalties que, la majoria de vegades, cursen amb diarrea i febre. És per això que totes les parts implicades en el subministrament d’aigua a la població han de prendre les mesures oportunes per prevenir els riscos associats al consum d’aigua.

L’Ajuntament, com a responsable del subministrament d’aigua a la població, independentment de si es fa gestió directa o indirecta, ha d’assegurar que l’aigua subministrada a través de qualsevol xarxa de distribució, cisterna o dipòsit mòbil en el seu àmbit territorial és apta per al consum humà en el punt de lliurament, i vetllar pel compliment de les obligacions dels titulars d’activitats comercials o públiques associades a l’aigua de consum humà.

L’Ajuntament assumeix aquesta responsabilitat mitjançant:
•El control analític periòdic de la xarxa d’abastament d’aigua de consum humà fins al punt de lliurament al consumidor en el cas de gestió directa, o la supervisió d’aquest control en el cas de gestió indirecta.
• El control analític periòdic de les cisternes o dels dipòsits mòbils fins al punt de lliurament al consumidor, si és procedent.
• L’elaboració, actualització i aplicació dels protocols d’autocontrol si l’Ajuntament gestiona de forma directa el subministrament.
• En el cas de gestió indirecta, la supervisió dels protocols d’autocontrol, verificant que se’n faci una actualització i una aplicació correctes.

Normativa específica:

Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà.

Les piscines públiques (municipals, de poliesportius, cases de colònies, cases de turisme rural, urbanitzacions, càmpings, hotels, etc.) són instal·lacions per a l’esbarjo o per a l’exercici i han de complir uns requeriments constructius, d’ús i de manteniment. Aquestes instal·lacions han de reunir les condicions adequades per a les quals han estat destinades, alhora que han de ser llocs segurs i confortables tant per a les persones que hi treballen com per a les persones usuàries i el públic en general.

Les persones usuàries d’aquestes instal·lacions estan exposades a tots els riscos que hi estan associats, amb l’agreujant que la major part del cos està desprotegit. Per tant, la possible transmissió de les malalties infectocontagioses que poden presentar-se en les instal·lacions comunitàries per a l’ús lúdic o esportiu de l’aigua, com per exemple els típics peus d’atleta, fa necessària una adequada i acurada vigilància d’aquestes instal·lacions.

El control sanitari s’ha de dur a terme amb un seguit d’intervencions que han d’impedir una proliferació dels microorganismes presents en l’aigua, com ara fongs, virus i bacteris, lligats principalment a processos gastrointestinals, problemes oculars i dèrmics. També és important garantir un tractament correcte de l’aigua.

Com a gestor del risc per a la salut derivat de les piscines d’ús públic, l’Ajuntament ha d’establir una vigilància d’aquestes instal·lacions per tal de tenir sota control el risc sanitari que poden presentar.
L’Ajuntament assumeix aquesta responsabilitat mitjançant:
• L’autorització de les piscines que s’instal·lin al seu terme municipal.
• La vigilància i el control sanitari (inspecció i supervisió dels plans d’autocontrol) de les piscines d’ús públic.

Normativa específica:

Decret 165/2001, de 12 de juny, de modificació del Decret 95/2000, de 22 de febrer, pel qual s’estableixen les normes sanitàries aplicables a les piscines d’ús públic.

Decret 95/2000, de 22 de febrer, pel qual s’estableixen les normes sanitàries aplicables a les piscines d’ús públic.

L’extensió d’un model estètic que comporta la decoració del cos humà amb tatuatges o micropigmentacions sobre la pell i perforacions per posar-hi anells, arracades i altres objectes metàl·lics pot donar lloc a l’aparició d’establiments on, exclusivament o juntament amb altres activitats, personal sense formació sanitària es dedica a la realització d’aquestes pràctiques. Amb l’ús d’aquestes tècniques es produeix una perforació de la pell i, per tant, es trenca la barrera de protecció més externa del cos. Això suposa un risc potencial per a la transmissió de malalties a través de la sang (com el virus de la immunodeficiència humana i causant de la sida, o el virus de l’hepatitis B o C, etc.) associat a aquestes pràctiques. També pot causar, entre d’altres, infeccions per bacteris o fongs si les tintes utilitzades són defectuoses, o al·lèrgies si el sistema immunitari de la persona reacciona davant dels materials utilitzats.

Per això és necessari controlar aquest sector i garantir que les activitats es realitzen en condicions higienicosanitàries (inclosa una formació sanitària per als professionals), amb la finalitat de protegir la salut del personal aplicador i de les persones usuàries d’aquest servei.

Els ajuntaments tenen la competència per gestionar el risc per a la salut en les activitats de tatuatge, micropigmentació i pírcing, tant en els establiments com en les parades ambulants que s’instal·len al seu municipi durant les fires, congressos i altres esdeveniments:

L’Ajuntament assumeix aquesta responsabilitat mitjançant:

a. L’autorització sanitària de funcionament dels establiments sedentaris i ambulants instal·lats dins del seu terme municipal.
b. La vigilància i el control de les condicions higienicosanitàries dels establiments (sedentaris i ambulants) on es duen a terme les activitats de tatuatge, micropigmentació i pírcing.
c. La comunicació a l’Agència de Salut Pública de Catalunya dels establiments autoritzats.

Normativa específica:

Decret 90/2008, de 22 d’abril, pel qual es regulen les pràctiques de tatuatge, micropigmentació i pírcing, així com els requisits higienicosanitaris que han de complir els establiments on es duen a terme aquestes pràctiques.

La seguretat dels aliments és un tema de vital importància al món sencer. Els ciutadans i les ciutadanes volen tenir cada vegada més informació sobre els productes que mengen i beuen, i tenen com a expectatives legítimes no solament estar segurs davant dels riscos reals, sinó també sentir-se allunyats de la sospita permanent. Els principals problemes de salut relacionats amb el consum de productes alimentaris, continuen sent les toxiinfeccions alimentàries que es manifesten freqüentment en forma de brots. En tots els casos, donen lloc a afectacions gastrointestinals. La Salmonel·la, vehiculada per la maionesa i d’altres ovoproductes, és el microorganisme responsable de la major part dels brots, tot i que en els darrers anys estan disminuint.

D’altres gèrmens responsables de brots, tot i que en menor freqüència, estan molt relacionats amb la contaminació per part de les persones que manipulen els aliments. Cal recordar també que els paràsits presents en alguns peixos (com per exemple l’Anisakis) o els productes químics (com per exemple els metalls pesants, els sulfits o la histamina) presents en alguns productes alimentaris poden posar en perill la seguretat d’alguns aliments.

Com a gestor del risc per a la salut derivat dels productes alimentaris, l’Ajuntament ha de controlar les activitats desenvolupades pel comerç minorista, la restauració, la producció d’àmbit local i el transport urbà d’aliments.

L’Ajuntament assumeix aquesta responsabilitat mitjançant:
a. La vigilància i el control de les condicions higièniques i sanitàries dels establiments alimentaris (comerç minorista i restauració).
b. La vigilància i el control de les condicions higièniques i sanitàries en els mercats ambulants i les fires del municipi.
c. La vigilància i el control de les condicions higièniques i sanitàries en la producció d’àmbit local.
d. La vigilància i el control de les condicions higièniques i sanitàries en el transport d’aliments dins del municipi.

Normativa específica

– Reial decret 199/2010, de 26 de febrer, pel qual es regula l’exercici de venda ambulant o no sedentària.
– Reglament 853/2004 del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d’abril de 2004, pel qual s’estableixen les normes específiques d’higiene dels aliments d’origen animal.
– Reglament (CE) 852/2004 del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d’abril de 2004, relatiu a la higiene dels productes alimentaris.
– Reglament (CE) 178/2002 del Parlament Europeu i del Consell, de 28 de gener de 2002, pel qual s’estableixen els principis i requisits generals de la legislació alimentària, es crea l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària i es fixen els procediments relatius a la seguretat alimentària.